També em trobareu a:

diumenge, 22 de gener de 2017

De la furgoneta Ebro de Carraixet al vídeo amb gat d’Ona Nua

Carraixet dedicà al públic una cançó en el lliurament dels guardons


I arribà el dia en què els Ovidi viatjaren a Castelló per reforçar que la música en valencià ha quallat de nord a sud del país. Paralel·lament a aquesta realitat, la Fira Trovam s’ha consolidat com un referent professional i de públic de la indústria cultural valenciana, amb 11.000 visitants, segons l’organització, i desenes d’actuacions programades a la capital de la Plana del 10 al 13 de novembre.

Per arredonir les expectatives, l’onzena edició dels premis Ovidi Montllor tingué diferents protagonistes, més enllà dels dos grans vencedors musicals: Arthur Caravan (millor disc de rock, millor cançó i millor lletra) i Gener (millor disc de pop i millors arranjaments i producció). Fou la nit de Carraixet pel guardó a la trajectòria artística i també la nit de tribut per a Vicent Pastor, de Tres fan ball, qui ens ha deixat aquest 2016. El seu fill Jordi s’encarregà de donar les gràcies des de l’escenari.
Amàlia Garrigós –presentant– i altres veus durant la gala ens recordaren igualment que Leonard Cohen havia mort, però no els seus poemes que sonaren enllaunats abans de la foto final amb Arthur Caravan (gran “Suzanne”!).

També hi hagué reconeixement per al festival Barnasants. Pere Camps, el seu ideòleg, explicà com el COM, Col·lectiu Ovidi Montllor de músics en valencià, havia fet possible el canvi necessari al País Valencià, per la llibertat i la defensa de la llengua. Després rememorà “El Partisà” de Cohen, per acabar animant el públic amb la proclama: “el nostre Kalashnikov amb què guanyarem la llibertat i la igualtat es diu Cultura!”. Aplaudiments.

Manolo Miralles, president del COM, es mostrà feliç pel premi obtingut en la secció de folk amb la seua banda “Musicants” i mantingué el discurs final en temps, llarg, i forma, com cada any. S’adreçà als governants i advertí que “la fera ferotge pot mossegar” en qualsevol moment. Si en l’edició anterior hi hagué desembarcament dels pesos pesants del Consell als Ovidi (amb Ximo Puig i Mónica Oltra al front) enguany la presència institucional va recaure en el President de les Corts, Enric Morera, el secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona, i la regidora de Cultura de Castelló, Verònica Ruiz.

Faltaren als premis els Arthur Caravan (de bolo a València) i Ona Nua (el projecte de Josep Pérez guanyador en l’apartat de cançó d’autor) i hi hagué espai per a les reivindicacions laborals dels músics. Interessant i necessari fou el discurs de Josep Lluís Notari com a portaveu de la Coordinadora per l’Escena Musical Valenciana, qui va anunciar que “treballen per fer el bolo més important”. El dels drets dels músics (repàs a l’iva cultural, als sous, a les cotitzacions a la Seguretat Social...).

La família de Gener recollint un dels premis
Per animar la vetllada i omplir de bon rotllo i d’alegria l’Auditori de Castelló ja estaven els Atupa (guanyadors en hip hop i música electrònica) i els Gener amb tota la tropa (amb les “Germanes” de veres i de cors). El seu disc dedicat a les dones “Oh germanes!” (Mesdemil) estigué ben present. Perquè de dones anà la nit. Perquè les úniques veus que cantaren en directe foren les de Rebeca Mut (Musicants) arrancant-se amb una versió valenciana d’”Alfonsina i el mar” de Mercedes Sosa, els fantàstics cors femenins de Gener i les germanes de Carraixet (aquestes de veritat) Mari Carme, Eva, Myriam i Vanessa quan interpretaren a pèl “El barranc de l’Assut”.

Foren els Ovidi de Carraixet. Més de 45 anys d’història de la música valenciana gràcies al treball incansable i il·lusionat de la família Giner. Un es quedà bocabadat en vore a la pantalla les fotos d’aquell jove Lleonard Giner amb les seues filles. Aquelles places plenes de públic, aquells concerts on l’escenari eren els propis músics. Aquella furgoneta Ebro que degué de portar el grup amunt i avall per totes les comarques.

Història vella de la música en imatges però també modernor. De la mítica Ebro a un vídeo amb gat, el de Josep Pérez d’Ona Nua, disculpant-se per no haver pogut assistir a la gala amb el fel·lí al braç (Lilo és l’animal del disc “Un gat i un home al seu costat”. Mesdemil). I d’ací a la professionalització de la música valenciana en clau còmica. L’excel·lent producció de Paco Loco per al disc de Gener al Puerto de Santa María, es va plasmar en un vídeo del reconegut tècnic de so donant les gràcies en un valencià xampurrejat sota les amenaces de dos encaputxats que l’obligaven a dir que Gener era el millor grup que mai havia produït. Bon ambient, bon humor i millor gent. Vora 100 discos enguany en uns premis competits i de nivell.

Foto final amb els premiats dels Ovidi de 2016


Els Ovidi 2016. Castelló 13 de novembre.

Millor disc de rock. Arthur Caravan. “Major Propòsit”. Música de Telers.
Millor disc de pop. Gener. “Oh germanes!”. Mésdemil.
Millor disc de cançó d’autor. Ona Nua. “Un gat i un home al seu costat”. Mésdemil.
Millor disc de folk. Musicants. “Adsabara”. Picap.
Millor disc de hip-hop i electrònica. Atupa. “Quasi res porta el diari”. Mésdemil.
Millor maqueta. Àcids.
Millor cançó. Arthur Caravan. “La traïció de les imatges”. Música de Telers.
Millor lletra. Arthur Caravan. “Les amants”. Música de Telers.
Millor producció i arranjaments. Gener. Paco Loco i Gener per “Oh germanes!”. Mésdemil.
Millor disseny de disc. Pau Alabajos. Alba López per “L’amor i la ferocitat”. Bureo Músiques. 
Millor clip. Joe Pasq. “Blau”. Enredo Films.