dijous, 15 de gener de 2015

Terra de poetes, terra de rapers?

El Blüe. Rap castellonenc per al món

(Publicat a la revista Saó de desembre de 2014)
No volia tancar aquest 2014 sense apuntar alguns detalls del que es cou en el rap en valencià, una escena creativa que any rere any va pujant graons amb bases sòlides i lletres reeixides.

Darrerament han aparegut discos o maquetes de notable nivell, amb solistes i grups que es mouen entre el hip hop, el rap o l’electrònica: Atupa, Frida, Arrap, Efecto Dopler, Garrotada, B.O.L... tot un seguit d’ànimes creatives que bateguen en l’escala inferior de les formacions que amb propostes més heterodoxes (partint del rock, de l’electrònica o del mestissatge) omplin sales de concerts i camps de futbol (Orxata, la Gossa Sorda, Aspencat...).

El País Valencià no és Nova York però si que té desigualdats socials per a rapejar-les i samplejar-les i això és el que fan la majoria de dj i compositors. Uns artistes que amb tota mena de dispositius d’un temps ençà tenen més fàcil inventar i enregistrar els seus ritmes sobre els quals escolpir discursos, proclames o històries rimades. Arriben a la gent per terra, aire i mar (youtube, bandcamp, goear, facebook, twitter...).

Zoo, tot un èxit del passat 2014


Rapsodes –potser– obrí a casa nostra el camí en tots els sentits (per fer rap i hip hop oberts a altres camps i per impulsar el segell Més de Mil, que acolliria moltes de les recents gravacions). No és fàcil escollir un disc enguany. En boca de tots està el recent de Zoo “Tempestes vénen del sud”, tot un fenomen a les xarxes socials després de l’exitosa “Estiu”. Zoo és un col·lectiu de músics de la Safor capitanejat per Panxo, ex membre d’Orxata, i clar, s’havia de notar en la proposta. Un treball ben facturat enregistrat a l’estudi Tesla de Dénia, amb Jaume Faraig a la producció. Arrassarà segur.
Una altra de les sorpreses del 2014 ha estat “Efecte Papallona” del raper de la Plana el Blüe. Després de dues interessants maquetes aquest estiu ha llançat al carrer, a través d’un micromecenatge, 13 temes emparats per la productora Full Bastards. El Blüe (Alfons P. Daràs) deu escoltar música més enllà de l’estil que ha escollit per expressar-se. Les seues cançons són un crit crític que es mou amb l’electrònica, el pop, les percussions, sons sintetitzats o riffs rovellats de guitarres. Aquesta gatzara està ben repartida i intenta reflectir el que és el rap en essència: un espectacle per a cantar en directe.

Però, per què el rap? Ho raona el Blüe. “Quan em vaig decantar pel rap tenia 14 anys i l’estil de música que més em plenava (i em plena) és el hip hop. No ens enganyem, m’agrada tot tipus de música, des del pop sintètic dels 80 o grups de rock dels 60/70 fins a l’electrònica més dura i monòtona». I si això li afegeixes històries biogràfiques ja tens el resultat d’aquest Efecte Papallona.

La sinceritat també és l’arma dels rapers i el Blüe no es talla respecte a la seua música i la llengua escollida per a manifestar-se: “Si haguera tingut en ment aconseguir públic valencià de forma fàcil estaria fent ska, reggae o cançó d’autor».  Es fa palés que el rap en valencià, com a proposta i resposta cultural, creix i madura.

Un desig per al 2015
Tot i que és una constant en els darrers discos editats (i ara parle de tots els gèneres) a mi les col·laboracions –personalment– comencen a fartar-me per repetitives. Hi ha algunes que s’han posat als cedés a colp de martell.

M’agradaria trobar un grup o solista que no haguera de recórrer a altres cantants o bandes per completar les seues cançons. Vivim instal·lats en les xarxes socials i per a crear amics, fans o seguidors.. hem de buscar sempre aquest sistema per fomentar sinèrgies i guanyar penya? No som capaços de traure un disc que s’aguante i tinga públic sense la participació del versaire, el guitarra o el dj del grup del moment? Feliç any!