divendres, 8 d’agost del 2014

Entrevista a La Gossa Sorda. «LA SITUACIÓ ACTUAL ENS DEMANA SEGUIR POSANT EL DIT A LA NAFRA»


La formació de Pego presenta disc, «La Polseguera». Foto Xepo W. S.


Després d’un període de descans torna la Gossa Sorda amb «La Polseguera» (Maldito Records). Un treball acurat produït per Jaume Faraig als estudis Tesla de Dénia. El grup de Pego ompli els festivals de rock aquest estiu gràcies a un disc farcit de detalls, amb cançons ballables i reivindicatives i col·laboracions de luxe. Parlem amb Josep Nadal, líder de la formació. 


Ara que comenceu a rodar aquest nou disc, quina reacció heu trobat entre el públic? 
Bé, si tenim en compte que a hores d'ara només hem mostrat les quatre primeres cançons del disc, doncs la veritat és que creiem que la reacció del públic ve sent molt bona. De fet hi ha molta expectativa, una cosa que també pot arribar a ser negativa. Però veiem que la gent té moltes ganes de cançons noves i sobretot de concerts.

-Era el disc que desitjaven els vostres seguidors o el disc que volieu fer vosaltres?

És el disc que desitjàvem fer nosaltres. Des d'abans de l'aturada que teníem clar que volíem fer un disc com aquest i va ser una de les causes de parar i agafar-nos-ho amb més calma. De tota manera, sempre hem tingut clar que per nosaltres era molt important cultivar l'empatia amb el públic. Les cançons, els concerts, els espectacles culturals en general són alguna cosa més que uns «tipos» tocant i uns altres mirant. Intentem que el públic se senta partícep de les nostres històries, tant en les lletres com en la música. Tot i que evidentment seria un error terrible anar amb la filosofia de fer un disc com desitja el públic, primer perquè això és impossible de saber i segon perquè el públic el que et demana en primer lloc és que sigues honrat amb tu mateix i que les coses no semblen forçades.

-Respecte a la temàtica de les lletres hi predomina la crítica i la reivindicació però també hi ha lloc per a temes més tendres o poètics com ara «He robat un altre cor», o «Dona d’aigua».

Hem seguit un poc la línia de sempre seguint aquestes dues vies. Per un costat, resulta que la situació social actual ens demana que continuem posant el dit a la nafra i per l'altra conforme anem fent-nos majors i anem aprenent, cada volta ens agrada més jugar amb els significats i amb la sonoritat de les paraules. El que passa també és que fa 5 anys hi havia certs debats socials que eren cosa de sectors molt minoritaris i ara estan a l'ordre del dia. Això fa que s'hagen de treballar més les propostes per què la gent no es canse. 


Josep Nadal, per Xepo W. S.


- El tema La Polseguera dóna nom al disc i li heu cedit bona part del protagonisme a Carles Dénia, una de les veus més importants del nostre país. Com va sorgir la col·laboració?
Bé, a Carles Dénia fa un temps que el seguim. És impressionant la capacitat que ha tingut per agafar la música tradicional valenciana i actualitzar-la com si fórem un país normal, sense haver patit Almansa, Franco i tants anys d'assimilació castellana. Però de fet, el contacte va sorgir un poc de casualitat perquè el nostre baixista Jordi Martí és de Gandia i els seus pares coneixen a Carles. Estem especialment contents d'aquesta col·laboració. La veritat és que vore que una lletra i una música que has fet tu arriba a uns nivells interpretatius com aquests esborrona prou.

- I de la resta de participants del disc, què apuntaries?

Hem tingut a Paula bam bam -cantant de Ki Sap- que li dóna un un aire femení molt interessant a l'última cançó del disc. A Jano -El DJ de La Raíz- que ens ha ajudat en el color de moltes cançons. També hem tingut a Fran, de Ki Sap, al saxo i a Pau Barberà, de Tashkenti,, a l'acordió que és una de les grans novetats sonores d'aquest disc. De fet, el nostre teclista Joan Marc ha aprés a tocar l'acordió i l'incorporarem també als concerts. Per últim, dir que va ser una gran experiència per nosaltres això de portar un cor infantil a gravar la col·laboració de Dona d'Aigua.

-Vos sentiu una mica més responsables ara mateix, en un moment en què potser molta gent espera que reompliu i reforceu l’espai que compartíeu amb Obrint Pas?

Crec que ens sentim un mica més responsables perquè en aquest any que hem parat hem notat que la gent ens estimava molt i ens demanava contínuament que tornarem, això evidentment és una responsabilitat. D'altra banda, i pel que comentes, crec que des de fa uns quatre anys cap ací que ja s'ha demostrat que Obrint Pas i nosaltres no som els únics grups que arrastren gent. Hem aconseguit que hi haja un bon relleu. Per tant, en aquest punt estem molt tranquils.

-Les dues bandes valencianes amb més força als escenaris –Aspencat i vosaltres– són de la Marina Alta. Per què creus que hi ha tants grups (i tan variats) entre el Penyal d’IFACH i la marjal de Pego?

No sé si som millors o pitjors que la resta a la Marina, ni tant sols tinc comptat que en siguem més de grups, però SÍ que hi ha un fet objectiu i és que a la zona de La Marina Alta i La Safor és on més concerts de música en valencià es realitzen a l'any. Això, evidentment, crea una escena i unes facilitats per què isquen grups d'ací de qualitat. De tota manera, quan nosaltres vàrem començar, això no era així.

- La Gossa SORDA és un grup netament reivindicatiu. Tu eres regidor de Compromís a Pego. Creus que el jovent està disposat a donar el pas i apostar per la política com a eina per a canviar les coses?

Doncs no ho sé, la veritat. ÉS més fàcil dir que tots els polítics són iguals, és una idea que


porta menys faena i menys responsabilitats. Però crec que els canvis en positiu només vindran de la implicació de la gent en la política, també en la política institucional. El poder existirà sempre i -com deia Fuster- si no el fem nostre els altres l’utilitzaran contra nosaltres. A més, pense que la mateixa evolució de Compromís o fenòmens com Siriza, Podemos o l'esquerra llatinoamericana -en les seues diferents cares- donen idees de cap on van les coses.

-Hi haurà algun dia un disc en directe de la Gossa?

La veritat és que no ens ho hem plantejat seriosament però és d'aquelles coses que ens falten per fer i que pot ser algun dia ens plantegem. 


La banda reivindicativa de la Marina Alta al complet. Foto Xepo W. S.