També em trobareu a:

dilluns, 30 de juliol de 2012

La Casa del Pati

Imaginant  un retorn impossible entre carrers de colors anticrisi, comerços efímers que voregen l'origen: la casa del patí, finestra al mercat, tapiada la porta, records d'un 'infant. Arribe als Maristes...oh! esclat urbà del Convent! terrasses per a forasters ocupen la plaça, ancians bronzejats que brinden entre bodes, comunions i soterraments. Allí vaig vore a Llach, Glamour i el Sifoner. Torne al carrer la Mar,  on pubs, llibreries i botigues de roba escriuen la vida als peus del Castell. I baixe de nou Diana avall I torne a girar. Magallanes. La casa del patí, finestra al mercat Cabreig a la cara i ganes de tornar.

dilluns, 16 de juliol de 2012

DÉNIA I LA MAR DE JULIOL

Queda malament que ho diga però els deniers que estem fora recordem durant aquests dies el que significa viure el juliol a la mar de la nostra ciutat. Al llarg d'un dia passen moltes coses a les Rotes, les Marines, els Molins, les Bovetes, l'Almadrava, les Deveses o la Marineta Cassiana...però totes elles estan carregades de contemplació, deler i goig. La mar. És el que té la mar. Que cansa, que refresca, que enganxa. Anys enrere, un podia alçar-se tal dia com avui i córrer a primera hora xafant l'arena banyada. Un capbussó i una dutxa freda et preparaven per a l'esmorzar. En bicicleta al Mercat. Entrepà de figatells, tertúlia i frigoleta. A les dotze a bussejar, quatre caragols per a bullir amb llima i ja estem fent l'aperitiu. No, jo no vaig als Bous a la Mar. Un dinar lleuger, amanides, truites i polp sec torrat. Cervesa. Una becadeta baix d'un pi o a la terrassa. Bicicleta i al poble. Compre beta i coreà (a casa tinc crancs pensant en les orades). Faig un cafè a un bar del moll entre mariners queferosos. Torne a casa i prepare les canyes. Un darrer bany, controle les clotades i els alguers. Agafe una referència a terra. Cride a un veí d'estiueig. Del poble o preferiblement alcoià (els millors turistes de Dénia). Agafem les canyes, les cadires, entrepans i beguda. Cau el sol i prenim posicions a la platja. Vénen forasters a vore el poal buit. Posem un cartell al fons en diferents idiomes que diu: "pesquem sense carnada, no cal que esperen per vore si enganxem qualsevol peix". Busquem la pau i la poca frescor que ens dóna la nit. Parlem de la vida, de com ha anat l'any. Hores més tard recollim les canyes. Hem fet porra. Ens tirem a la mar a les fosques. Contemplem el castell i el port encesos de llums. Un vaixell ix cap a Eivissa. "Em faria un gelat". Amollem els crancs, alimentem els peixos tirant els cucs. Anem al xiringuito i rosseguem xocolate i llepem nata fins arribar a casa. Em repasse amb la màniga de regar el jardí. Em gite fresc, amb la finestra oberta al cel i sense por a les rondalletes. Demà he quedat per pujar a la creueta del Montgó i després...de nou la mar de juliol.

dimecres, 11 de juliol de 2012

SONA V. La internacionalizació de la música en valencià (Publicat al número de juny de la revista Saó)

Després de passar per diferents mitjans (Sí Ràdio, Pica'm i Levante-EMV) el Sona V fitxa per Saó per comentar aquelles produccions més interessants que la música en valencià genera mes a mes. Una modesta recomanació de discos i actuacions que busca promocionar els nostres grups i solistes en els diferents camps estilístics. Per sumar-li un valor afegit a aquestes ratlles comptarem amb les imatges del millor fotògraf del rock valencià: Xepo Walter Sanches. Un home que viu per mig món fotografiant models per a campanyes publicitàries o cobrint Olimpíades –com és el cas d'enguany– però que sempre té un espai per a la seua gent quan xafa el País Valencià. Publicar les instantànies és tot un luxe per a mi i la revista. I ja que parlem de valencians rodamons és just que citem alguns artistes que toquen per Europa, Àsia o Amèrica emprant la llengua de March. Obrint Pas ha triomfat a terres nipones, ha recorregut escenaris d'Alemanya, França o Anglaterra (entre d'altres estats) i ara mateix es disposa a saltar l'Atlàntic per formar part del festival de rock més important d'Equador. Al Quito Fest –a la capital del país– la formació de València actuarà l'11 d'agost en un esdeveniment que cada any congrega més de 70.000 assistents. Afortunadament ja no és un cas aïllat. Pau Alabajos ha estat recentment per l'Uruguai i Feliu Ventura també ha tocat pel mateix país, per l'Argentina i Xile. Són bons moments per a la nostra música a nivell creatiu, malgrat la inexistència d'una indústria cultural digna i els minsos ingressos que perceben per actuar tan lluny. Tot i això, "tocar a l'estranger és un camí que hem de fer", destaca Pau Alabajos. Amb el seu darrer treball "Una amable, una trista, una petita pàtria" el cantautor de Torrent se situa ja entre els grans i la seua projecció sembla imparable. Dels concerts realitzats a Panamà, Estats Units, Quebec, Palestina, Alemanya, Itàlia o Suïssa hi trau una reflexió: "és més fàcil tocar a terres alemanyes que a Albacete, que està aquí al costat". El 29 de setembre Alabajos té previst fer una actuació al Palau de la Música de València on enregistrarà l'espectacle per traure un disc en directe amb orquestra simfònica. Més de cinquanta músics l'acompanyaran en un recital especial. La música en valencià ha tingut el Palau com a símbol de lluita, donades les dificultats que han tingut els artistes per accedir a les institucions, teatres i mitjans de comunicació públics. Premis Ovidi i festivals d'estiu El 28 de juny s'hauran lliurat al Teatre Micalet els premis que atorga el COM –Col·lectiu Ovidi Montllor de músics en valencià–. La collita d'enguany ha estat molt bona en els apartats de rock, folk i cançó. Es tracta d'una manera de conèixer quines són les tendències musicals actuals i d'apuntar els guanyadors per vore-los en directe aquest estiu. Dos festivals de referència: Feslloch (Benlloch 5, 6 i 7 de juliol) amb un extens cartell on hi són, entre moltes bandes, la Gossa Sorda, Aspencat, Sant Gatxo, Verdcel i Feliu Ventura. I per altra banda el Festaborigen (Benissa 21 de juliol) amb la presència de Desgavell, Ki Sap i Mugroman.