diumenge, 11 de març de 2012

Una riuada millor que una guerra

Algunes històries laborals de la meua vida han sigut gratificants. La majoria diria jo. En altres casos no puc dir el mateix. Empresaris i directius que enganyen sistemàticament als treballadors n'he conegut uns quants i tampoc tinc massa experiència. Per altra banda, en tres o quatre treballs he estat sense contracte o amb una beca que no servia per cotitzar. Ara, amb la reforma recent, el pànic s'ha instal.lat entre companys, amics i coneguts de l'empresa privada i pública. Els que manen tenen plena llibertat per reconduir els destins dels negocis i el futur de moltes vides. El comiat massiu ens envolta amb la mateixa freqüència que les paraules "estic aturat". Com puc defendre aquest sistema econòmic rovellat i caduc? Aquest mètode que segueix enriquint alguns i afonant a més i més gent? Un amic em va dir que abans les coses es resolien amb una guerra. Avui m'han assegurat que no, que serà una riuada: una solució, per tant, més valenciana. El problema és que les desgràcies nacionals, locals o mundials, sempre afecten als de sempre. Perquè el Xúquer ni es desborda a Wall Street, ni passa per les Illes Caimà o per Suïssa. En tot cas, preferisc el fang de la Ribera que el fang d'una trinxera. Una mort més estètica, pense jo.